Bilbao-New York-Bilbao, de Kirmen Uribe

Després de les copioses pluges i neus d'aquest hivern, la primavera editorial de 2010 ha donat una collita molt abundant. Ara bé, no podem dir que tots els fruits siguen suculents ni deliciosos.

D'entre tots els títols, destacaré Bilbao-New York-Bilbao, de Kirmen Unibe (Premio Nacional de Narrativa 2009), editat originalment en esukera i traduït al castellà, català i gallec.

Tenim ací una novel·la que comença comparant amb exquisida sensibilitat arbres i peixos, i acaba consignant amb fredor notarial el llistat dels vaixells d'altura del port d'Ondarroa en 1982. Una novel·la que transcorre al llarg d'un vol entre l'aeroport de Loiun i el JFK, i que parla sobretot del mar i de terres endins. Una novel·la que arranca com una investigació sobre l'avi de l'autor i acaba amb un poema dedicat al seu fillastre, nascut amb 13 anys mentre ell sopava pizza.

Una esplèndida novel·la. Tradicional encara que infinitament moderna, en la qual caben ocelles, balenes i corders junt amb Picasso, el Facebook i Tom Waits, i l'illa de Rockall junt amb les bombes d'ETA, i l'amistat entre Indalecio Prieto i Aurelio Arteta; junt amb la història de tres generacions dels Uribe, incloent l'autor en un exercici d'atzar i autoficció. I sobretot, una novel·la que atrapa en les seues xarxes amb el sofisticat estil, desenes d'històries íntimes, que alhora són universals, repletes d'emoció.

Després, a més, resulta que aquesta novel·la vincula formes de fer i de viure que en principi ens semblen oposades: tan plena de poesia i tan ben narrada, que unix l'oralitat del berstolari amb els temps de la Wikipedia, que reflexiona sobre la seua pròpia creació i desenrotllament, que homenatja formes de vida desaparegudes alhora que celebra l'acceleració tecnològica, etc.

Ed. Seix Barral, 19€