Ens visitarà Màrius Serra, que oferirà la conferència inaugural. Nosaltres tindrem una taula amb llibres. (Lloc: Hotel Orange)
Serra és escriptor i especialista en ludolingüística i mots encreuats (visiteu
http://www.verbalia.com).
També és autor del llibre QUIETO (Ed.Anagrama). Es tracta d'un relat molt especial en què explica els set anys de la vida del seu fill Lluís, que té una encefalopatia greu que els metges no saben tractar. El xiquet passa la major part del dia quiet.
Serra ha intentat "defugir qualsevol impostura, tant per la banda dramàtica com de la banda d'un país multicolor, perquè no és així" , com ell mateix explica. Amb aquest llibre, l'escriptor fa servir el text de manera terapèutica. "Relatar, per mi, ha estat la millor manera d'entendre i de relacionar-me amb el meu fill". "He provat de reflectir la naturalitat amb què ho vivim".Fa vint anys que escriu, però aquest llibre li cremava a les mans perquè tot i la seva experiència no sabia com fer-ho. Al llibre es reprodueix una il·lusió òptica que els pares d'en Lluís van acabar repartint com una nadala. Passant les pàgines és pot veure el petit movent-se i corrent, un dels desitjos de Màrius Serra. "Ja sé què vull: vull veure el meu fill córrer, no caminar, que no caminarà mai, no. Córrer."
Al llibre, l'escriptor explica què significa tenir un fill amb unes "necessitats una mica peculiars" i que obliga "els seus pares a estar pendents de la seva fragilitat". Com a pare és conscient que ell només n'és un espectador. "És ell l'home que es va pedre, és ell l'home que viu la vida molt reduïda. En certa mesura és més fàcil despullar-se explicant una situació en què tu ets l'observador, implicat, però observador, i no n'ets el protagonista. El protagonista és ell".
A la contraportada del llibre podem llegir:
“
Quieto cubre siete años en la vida de nuestro hijo Lluís Serra Pablo, alias Llullu, que nació con una grave encefalopatía que la ciencia neurológica aún no ha sido capaz de definir. Siete años después de su nacimiento, la terminología médica no pasa de encefalopatía no filiada, el lenguaje popular se las apaña con la fórmula, bastante clara, de parálisis cerebral y el lenguaje administrativo le evalúa como discapacitado con grado de disminución del 85%. En casa, todas estas etiquetas cuentan poco. Lluís es nuestro segundo hijo. Tiene unas necesidades peculiares, pero eso sólo significa que estamos más pendientes de su fragilidad. Nuestro objetivo es que ni su hermana ni nosotros dejemos de hacer nunca nada de lo que haríamos si no tuviera que ir por el mundo al 15% de rendimiento. No siempre es posible, pero la mayoría de veces se trata sólo de hacerlo de otra modo".
Entrevista a Màrius Serra (clica)
